La lluita per la igualtat

En 1949, Simone de Beauvoir amb l’afirmació "no es neix dona, es fa" inaugura una via de pensament des de las ciències socials que aconseguirà demostrar científicament que tant el sexe, com el gènere y la sexualitat són construccions.

El gènere és un rol i és totalment cultural i a més, no te res a veure amb el sexe com a component biològic, fisiològic i orgànic.

Són les societats les que han creat sistemes de rols i patrons de comportament diferents per a homes i per a dones, prescripcions sobre el que han de fer i com han d’actuar en funció del seu sexe.

Per què de vegades les mares fomentem la separació de sexes?

Creem dependències emocionals i socials amb l'home?

Deixem anar el nostre potencial més antropològic de saviesa i fortalesa.

Cóm podem construir una societat lliure on cada persona pugui viure tal com se sent a si mateixa, sense sentir-se discriminada per la seva projecció sexual o per la seva manera de viure la seva feminitat o masculinitat?

A partir d'artistes contemporànies com Louise Bourgeois (la destrucció del pare i la dona teixidora), Cindy Sherman (els rols de la dona), Sarah Lucas (dualitats de poder), Marlene Dumas (racisme, maternitats i altres marginalitats), Marina Abramović (comunicació i límits), Barbara Kruger (Violència vers la dona) Claude Cahun (ambivalències), Pepe Espaliú (dualitats), podem analitzar com les persones es desenvolupen i viuen en la societat que ens envolta.